Al principi vam dedicar força temps a la lectura de les pautes individuals de cada membre del grup fins que vam arribar al consens de la pauta final que volíem aplicar per a avaluar els tres escenaris formatius. El fet d'aplicar la pauta als tres escenaris ens ha fet adonar-nos i poder comprovar la seva funcionalitat
Hem de comentar la impossibilitat de comprovar-ne la funcionalitat pel que fa a les dues vessants d'un escenari formatiu: la interactivitat
tecnològica i pedagògica potencials i la interactivitat tecnològica i pedagògica reals.
Aquest fet, però, no l'hem d'atribuir a una mancança de la nostra pauta, sinó a les característiques de l'activitat. Quan parlem de les característiques de l'activitat ens referim al fet que no hàgim pogut conèixer els tres escenaris d'una manera directa, sinó mitjançant tres articles de referència (Ramos, 2007; Burgos i Rondon, 2007 i Barlam, et al. 2007). Nosaltres, conscients d'aquesta limitació, hem volgut analitzar els escenaris formatius d'una manera directa. En el cas de la UNAB Virtual i del projecte El món de Harry Potter, hem trobat la localització dels recursos, però no hem pogut fer una anàlisi completa de l'ús previst dels recursos, i encara menys de l'ús real. Pel que fa al cas d'Audi, ni tant sols hem pogut trobar la localització de la plataforma virtual, per la qualcosa la funcionalitat de la pauta s'ha vist molt limitada.
En relació als tres casos voldríem reflexionar pel que fa als aspectestecnològics i pedagògics. En quant als primers, trobem que el cas de la UNAB és el que
ofereix una quantitat de recursos més alta i a més de més complexitat. Aquest fet s'explica per les característiques dels estudiants a qui sadreça l'escenari formatiu
(estudiants de procedència, coneixements previs, habilitats i interessos molt diversos) i també per la varietat temàtica de la formació que ofereix la universitat.
Audi, comparteix amb la UNAB el fet de ser un EVA, però els estudiants a qui s'adreça l'escenari formatiu són més homogenis i la temàtica dels diferents continguts persegueix un únic objectiu: millorar la formació dels assessors comercials d'Audi perquè repercuteixi en un augment de vendes. Per aquest motiu la plataforma de l'escenari formatiu no és tan sofisticada com en el cas de la UNAB.
Finalment, en el cas d'"El món de Harry Potter" ens trobem davant d'un projecte telemàtic on la tecnologia hi juga un paper molt important com a objecte d'aprenentatge, malgrat que els recursos tecnològics que ofereix són bastant simples.
L'explicació del que acabem de dir la trobem d'una banda en les característiques de la voluntat pedagògica del projecte i de l'altra al tipus d'estudiant a qui s'adreça l'escenari formatiu: estudiants amb coneixements previs, habilitats i interessos molt diferents.
Pel que fa als aspectes pedagògics, trobem que no hi ha grans diferències en el model pedagògic subjacent dels tres casos, però sí en la manera com aquest aquest model —el constructivisme— és portat a la pràctica, de manera que s'integri a la planificació, desenvolupament i avalaució de l'acció formativa amb coherència amb la resta d'aspectes de l'escenari formatiu (destinataris, tipus de formació, objectius cognitius, finalitat educativa, temàtica, etc.).
Pel que fa als rols docents, els tres casos mantenen la coherència de la integració dels aspectes del disseny i la planificació de l'acció formativa que comentàvem més amunt.
En el cas de la UNAB el docent controla els continguts i les activitats, però permet un cert grau de decisió als alumnes que augmenta pel que fa al control del procés.
En el cas d'Audi, hi ha més control docent pel que fa als continguts i les activitats en comparació amb la UNAB, pel fet que es dóna molta més importància als resultats d'aprenentatge (que es tradueixin en beneficis per a l'empresa) i no tan al procés.
Finalment en el cas d'"El món de Harry Potter", el rol docent pel que fa als continguts i les activitats, com pel que fa al procés d'aprenentatge, és més marcat en consonància amb l'edat dels estudiants, malgrat que les metodologies d'aprenentatge tenen l'objectiu
que l'estudiant aconsegueixi un grau d'autonomia més alt.
Considerem, que allò que realment diferencia els tres casos és la manera com conceben el procés educatiu i la forma de dur a terme la relació docent-alumne
5. Conclusions
Al principi vam dedicar força temps a la lectura de les pautes individuals de cada membre del grup fins que vam arribar al consens de la pauta final que volíem aplicar per a avaluar els tres escenaris formatius.
El fet d'aplicar la pauta als tres escenaris ens ha fet adonar-nos i poder comprovar la seva funcionalitat
Hem de comentar la impossibilitat de comprovar-ne la funcionalitat pel que fa a les dues vessants d'un escenari formatiu: la interactivitat
tecnològica i pedagògica potencials i la interactivitat tecnològica i pedagògica reals.
Aquest fet, però, no l'hem d'atribuir a una mancança de la nostra pauta, sinó a les característiques de l'activitat. Quan parlem de les característiques de l'activitat ens referim al fet que no hàgim pogut conèixer els tres escenaris d'una manera directa, sinó mitjançant tres articles de referència (Ramos, 2007; Burgos i Rondon, 2007 i Barlam, et al. 2007). Nosaltres, conscients d'aquesta limitació, hem volgut analitzar els escenaris formatius d'una manera directa. En el cas de la UNAB Virtual i del projecte El món de Harry Potter, hem trobat la localització dels recursos, però no hem pogut fer una anàlisi completa de l'ús previst dels recursos, i encara menys de l'ús real. Pel que fa al cas d'Audi, ni tant sols hem pogut trobar la localització de la plataforma virtual, per la qualcosa la funcionalitat de la pauta s'ha vist molt limitada.
En relació als tres casos voldríem reflexionar pel que fa als aspectestecnològics i pedagògics. En quant als primers, trobem que el cas de la UNAB és el que
ofereix una quantitat de recursos més alta i a més de més complexitat. Aquest fet s'explica per les característiques dels estudiants a qui sadreça l'escenari formatiu
(estudiants de procedència, coneixements previs, habilitats i interessos molt diversos) i també per la varietat temàtica de la formació que ofereix la universitat.
Audi, comparteix amb la UNAB el fet de ser un EVA, però els estudiants a qui s'adreça l'escenari formatiu són més homogenis i la temàtica dels diferents continguts persegueix un únic objectiu: millorar la formació dels assessors comercials d'Audi perquè repercuteixi en un augment de vendes. Per aquest motiu la plataforma de l'escenari formatiu no és tan sofisticada com en el cas de la UNAB.
Finalment, en el cas d'"El món de Harry Potter" ens trobem davant d'un projecte telemàtic on la tecnologia hi juga un paper molt important com a objecte d'aprenentatge, malgrat que els recursos tecnològics que ofereix són bastant simples.
L'explicació del que acabem de dir la trobem d'una banda en les característiques de la voluntat pedagògica del projecte i de l'altra al tipus d'estudiant a qui s'adreça l'escenari formatiu: estudiants amb coneixements previs, habilitats i interessos molt diferents.
Pel que fa als aspectes pedagògics, trobem que no hi ha grans diferències en el model pedagògic subjacent dels tres casos, però sí en la manera com aquest aquest model —el constructivisme— és portat a la pràctica, de manera que s'integri a la planificació, desenvolupament i avalaució de l'acció formativa amb coherència amb la resta d'aspectes de l'escenari formatiu (destinataris, tipus de formació, objectius cognitius, finalitat educativa, temàtica, etc.).
Pel que fa als rols docents, els tres casos mantenen la coherència de la integració dels aspectes del disseny i la planificació de l'acció formativa que comentàvem més amunt.
En el cas de la UNAB el docent controla els continguts i les activitats, però permet un cert grau de decisió als alumnes que augmenta pel que fa al control del procés.
En el cas d'Audi, hi ha més control docent pel que fa als continguts i les activitats en comparació amb la UNAB, pel fet que es dóna molta més importància als resultats d'aprenentatge (que es tradueixin en beneficis per a l'empresa) i no tan al procés.
Finalment en el cas d'"El món de Harry Potter", el rol docent pel que fa als continguts i les activitats, com pel que fa al procés d'aprenentatge, és més marcat en consonància amb l'edat dels estudiants, malgrat que les metodologies d'aprenentatge tenen l'objectiu
que l'estudiant aconsegueixi un grau d'autonomia més alt.
Considerem, que allò que realment diferencia els tres casos és la manera com conceben el procés educatiu i la forma de dur a terme la relació docent-alumne